divendres, 7 de juny del 2019

Deixar-hi la pell

—Vaig caure en un forat sense sortida...
—No exageres?
—Em vaig arrossegar...
—Vols dir que no exageres?
—No vaig aixecar el cap fins que no ho vaig aconseguir...
—Exageres!
—Fins que, per fi, el vaig recuperar. Li havia caigut dins la claveguera. Li vaig retornar. Em va regalar un somriure molt suau. Tan suau com aquella pell de conill. Es va posar de nou el guant i es va acomiadar amb la mirada.

dijous, 18 d’abril del 2019

Los tres de siempre

Hoy no soporto esos tres "cariño" que nunca pido. Hoy no quiero esos tres "cariño" de la primera persona con la que hablo a diario.

—¿Qué vas a tomar  cariño?
—Un café con leche.
—Aquí lo tienes, cariño.
—Gracias.
—Son 1,40, cariño.

Hoy también quiero imaginarme el tuyo, tu "buenos días, cariño", aunque ya no estés para decírmelo.

—Hasta luego.
—Adiós, cariño, hasta mañana.
¡Cuatro! Ya son cuatro los no deseados.

Me han hablado de una cafetería nueva en la otra esquina de la calle. Mañana probaré.