divendres, 7 de juny del 2019

Deixar-hi la pell

—Vaig caure en un forat sense sortida...
—No exageres?
—Em vaig arrossegar...
—Vols dir que no exageres?
—No vaig aixecar el cap fins que no ho vaig aconseguir...
—Exageres!
—Fins que, per fi, el vaig recuperar. Li havia caigut dins la claveguera. Li vaig retornar. Em va regalar un somriure molt suau. Tan suau com aquella pell de conill. Es va posar de nou el guant i es va acomiadar amb la mirada.